PROJECTE DE CIÈNCIES 2015

Un any més els nois i noies de 6è hem fet en nostre projecte de ciències intentant seguir el mètode científic, és a dir reflexionant sobre un tema que ens interessés, pensant què en sabíem i què és el que en volíem aprendre. Així cadascun de nosaltres hem pensat una hipòtesi, hem dissenyat un experiment per a veure si aquesta hipòtesi es complia i després de fer-lo hem comprovat si la hipòtesi era certa o no i n’hem tret unes conclusions força interessants. Però la nostra feina no ha acabat aquí, llavors hem hagut de construir un pòster que ens permetés ensenyar de manera gràfica tot el que havíem après i finalment ha vingut el que ens ha atabalat més que era exposar-ho a l’escola. En l’exposició hem hagut de preparar les nostres explicacions perquè fossin prou entenedores per nens i nenes d’infantil, de primària, de secundària i també per les famílies que ens han vingut a veure,

Aquí teniu una mostra de tota la feina feta.

 

MARIONA JERÓNIMO CAPELLA

El meu experiment anava sobre les mescles dels líquids i m’he adonat que aquestes barreges no depenen només de les diferents densitats sinó també de les diferents polaritats que són les que determinen si uns substància és soluble a l’aigua o no. Una substància polar és com un imant té una part positiva i una part negativa, l’aigua té les propietats d’un imant i quan una altra substància també és polar els dos pols de els substàncies s’atreuen i les substàncies es barregen.

PAU NÚÑEZ DE PRADO MALET

La meva hipòtesi era que els ous ecològics eren més resistents que els de factoria, per això vaig  dissenyar un experiment que consistia en deixar diferents categories d’ous en un envàs amb aigua i colorant per veure com el colorant es filtrava fins el rovell de l’ou. El que va passar va ser que va entrar més colorant als ous ecològics que als de factoria, això crec que vol dir que són més porosos. També em vaig fixar que la clara s’ha tenyit de colorant i el rovell no.

ROCÍO BIGAS GONZÀLEZ

M’agraden les flors i he volgut fer un experiment per veure si les flors creixen millor en un ambient perfumat que en un que no ho és. Així he après coses sobre els clavells i la història dels perfums i he comprovat que les flors amb les que he treballat han crescut més si estaven perfumades que si no ho estaven.

MARTA PLANDIURA ROCA

La meva hipòtesi era que la magrana és millor antioxidant que la llimona. Per fer-ho ha tallat talls de poma i els he anat polvoritzant els uns amb suc de llimona i els altres amb suc de magrana per veure quins trigaven més a oxidar-se. L’oxidació es produeix perquè la fruita entra en contacte amb l’aire i perd electrons, per tant es tractava de reduir aquesta reacció química utilitzant la vitamina C que és un antioxidant natural que contenen la llimona i la magrana.

El que he comprovat és que encara que la magrana sigui un antioxidant molt beneficiós pel cos humà, la llimona és millor per la poma.

BERTA RIBERA CUBERO

El meu experiment anava sobre l’alimentació de les plantes i com que una part molt important és la necessitat de llum per crear el seu propi aliment a través de la fotosíntesi, he dissenyat un laberint en forma de caseta i he pensat que la planta seria capaç de trobar la sortida del laberint per si mateixa. Tot i que la hipòtesi era certa, el que m’ha passat ha sigut que la planta era massa gran per la caseta que he construït.

IBRAHIMA SYLLA

La meva hipòtesi era que les pilotes de cuir són més ràpides que les de plàstic. Primer es tractava de xutar la pilota de plàstic a una distància de 3 metres des d’una paret i cronometrar el temps que trigava a arribar a l’altra paret. Després xutar la pilota de cuir a la mateixa distància i també cronometrar-ho. Aquesta prova la vaig repetir 5o vegades i vaig veure que la de cuir era més ràpida, però també vaig veure que  depenia molt de la potència amb la que xutava i que era difícil xutar sempre amb la mateixa potència.

ALEJANDRO ÁLVAREZ FERNÁNDEZ

Jo volia demostrar que la nicotina no només perjudica els pulmons de les persones sinó que també destrossa les plantes. El meu experiment consistia en posar llavors en testos i anar-les regant, unes amb aigua natural i les altres amb aigua barrejada amb nicotina líquida, la meva hipòtesi era que la planta amb aigua natural creixeria molt millor, però no ho he pogut comprovar del tot perquè la regada amb nicotina també ha crescut.

ENRIC AYMÀ CASSI

La meva hipòtesi de que l’aigua és millor conductor elèctric que l’oli  s’ha complert. He deixat passar el corrent a través d’un got d’aigua, tot i que degut al baix voltatge he hagut d’afegir-hi sal; i a mesura que n’hi tirava més, s’anava encenent la bombeta indicant que l’aigua es tornava més conductora de l’electricitat. En canvi, amb l’oli  no és possible. Això és degut a que l’aigua dissol la sal i permet que els seus ions positius i negatius deixin passar la càrrega elèctrica.

JÚLIA SABATER ASENSIO

La meva hipòtesi era que als gossos d’alguna forma o altra  també els afecta la música. Durant set dies he agafat la meva gossa  m’he tancat amb ella en una habitació durant una estona concreta i li he fet escoltar cinc tipus de música diferent per observar les seves reaccions. La meva hipòtesi s’ha complert ja que la gossa ha reaccionat de manera molt diferent en cada tipus de música, mostrant-se més relaxada, nerviosa, alegre o indiferent segons el que    sentia.

AINA MOYA MALAGRIDA

La meva hipòtesi era que és possible fer un colorant amb ingredients naturals que pintés el mateix que els colorants artificials. Per això vaig agafar suc de dues maduixa i de taronges. En un paper d’aquarel·la vaig filtrar els sucs i vaig traçar unes línies que em van servir per comparar amb línies traçades amb témperes i vaig veure que en realitat la meva hipòtesi no s’havia complert. El meu estudi va ser sobre els diferents tipus de colorants i tints naturals que s’han fet servir al llarg de tota la nostra història.

MARTIN LARSEN PEJÓ

Amb el meu experiment volia demostrar que l’aigua és més forta i destructiva que el vent. Vaig dissenyar diverses maneres de comprovar-ho fins a trobar la que era més fàcil i pràctica i vaig estudiar la composició, la velocitat, els efectes  dels vents i de l’aigua. En el meu experiment intentava fer moure les aspes d’un molinet que feien desplaçar unes peces de plàstic dins un recipient. Aquest moviment tan sols es produïa quan dins el recipient hi havia aigua i el molinet la feia moure, per tant crec que la meva hipòtesi es va complir.

JÚLIA SALVADOR PUJOL

La meva hipòtesi era que els gossos veuen amb més intensitat els colors clars que els foscos. Vaig estudiar la reacció de 8 gossos quan havien de triar entre menjar-se una galeta que estava sobre un recipient de color fosc i una  que estava en un de clar. Tan sols 2 dels gossos van escollir el color verd fosc mentre que els altres 6 van preferir el color groc clar. Així doncs la meva hipòtesi era certa.

OSCAR GARCÍA PALOMO

La llum d’un làser es veu millor en els colors clars que en els foscos. La meva hipòtesi es va complir, ja que quan el llum làser s’enfocava cap a una superfície opaca de color clar es produïa un efecte de reflexió de la llum, mentre que quan ho feia en una superfície opaca negre, es produïa l’efecte de l’absorció.

ALMA ALTERACHS JIMÉNEZ

El meu era un estudi comparatiu entre persones dretanes i persones esquerranes pel que fa referència a com es perceben els volums i les textures segons amb la ma amb que les toques. La meva hipòtesi era que la mà hàbil era la que sentia millor el volum i la ma no hàbil la textura. Després de fer l’estudi vaig veure que la meva hipòtesi no s’havia complert del tot. Les persones esquerranes percebien el volum i la textura amb la mateixa mà, l’esquerra que és la seva ma hàbil. En els dretans, en canvi, hi va haver moltes diferències, tot depenia de la persona.

JOEL ORRIOLS PÉREZ

En el meu experiment es tractava d’observar i estudiar el moviment i la velocitat dels cargols, vaig construir una superfície partida en quatre compartiments i en cada un d’ells hi havia un material diferent (sorra, pedres, gespa artificial i cartró) jo creia que ells es desplaçarien amb la igual facilitat en els diferents mitjans, però en realitat no ho he pogut demostrar perquè no he aconseguit que es desplacessin en línia recta ni en una sola direcció.